L’àngel va anar a parar als meus braços durant les festes de la Mercè de 1984...
Un d’aquells dies festius, caminant amb la família per la Plaça Reial, vam topar-nos amb un concurs de dibuix per a infants en què els premis eren tot d'objectes personals de l’Ocaña. Per aquelles dates, buidaven el seu pis i donaven les seves obres.
Aleshores, em vaig trobar la mare d’una alumna meva que, només veure'm, em va comentar que la seva filla havia guanyat un àngel i que no sabia com se l’enduria a casa... I tot seguit em va preguntar si el volíem per a la classe. No vaig poder dir-li que no i el meu marit i jo, un per cada ala, vam pujar l’àngel, Rambla amunt, fins al metro...
Des de llavors, l’àngel sempre ha estat a l’escola, a l’aula on faig classe.
Montserrat Cujó i Valls
ARTÍCULOS RELACIONADOS:
> HOMENAJE A OCAÑA AL AÑO DE SU MUERTE

¡Si tenéis una cuenta en FACEBOOK, uníos al grupo BEATA OCAÑA 2009!
No hay comentarios:
Publicar un comentario